El Camp de Túria clama contra la reforma de les Pensions

Una vintena de persones es concentren a l’Eliana.

El passat divendres 21 de de gener tingué lloc a la plaça del País Valencià de l’Eliana la concentració convocada per l’Assemblea de Joves del Camp de Túria contra la nova ofensiva i retallada social del govern espanyol: la reforma del sistema públic de Pensions. La concentració, que s'emmarcava dins la campanya de mobilitzacions convocades arreu dels Països Catalans, transcorregué en un clima reivindicatiu i de lluita.

D’altra banda, també s’ha fet una gran tasca agitativa i la matinada del 28 de gener, coincidint amb el dia en què es té prevista l'aprovació de la reforma pel Consell de Ministres, s’han penjat decenes de pancartes en passejos, estacions, entrades als pobles i parcs entre d’altres llocs concorreguts de Llíria, la Pobla de Vallbona, Benaguasil, l’Eliana, Vilamarxant i Benissanó, així com també en diversos ponts de l’autovia del Túria.

Amb aquestes accions des de l’Assemblea de Joves del Camp de Túria, tal com explicà una portaveu en acabar la concentració, mostrem el nostre absolut rebuig a aquesta nova retallada social, la reforma de les Pensions, amb la qual no es pretén altra cosa que privatitzar les Pensions a favor dels Bancs, Caixes i aseguradores, els mateixos que ens han portat a la crisi i que pretenen, dia rere dia, fer de les nostres vides un negoci per enriquir-se encara més.

És per això perquè emplacem al jovent a organitzar-se i a lluitar contra l’actual ofensiva neoliberal i contra les retallades als nostres drets, guanyats pam a pam generació rere generació.

Manifest:

Ja n’hi ha prou, les nostres vides no són un negoci!!!

Després de la vaga general del 29 de setembre del 2010, el govern espanyol continua amb la seua política de retallades socials i, lluny de derogar la Reforma Laboral o els Plans d’Ajust del sector públic, ha engegat noves retallades socials (com l’acabament de les ajudes als aturats i la privatització d’aeroports). La darrera, i possiblement la més greu d’aquestes retallades socials serà la Reforma del sistema públic de Pensions, incrementant l’edat de jubilació i el període necessari de cotització. Això implicarà que aquells que ara som treballadors, i molt especialment els joves i les dones, tindrem pensions de jubilació cada vegada més baixes.

Per dur a terme aquesta nova retallada, la classe política, molts dels “experts” economistes que ens van vendre les receptes que ens han portat a aquesta crisi i la major part dels mitjans de comunicació ens intenten convèncer de que l’actual sistema públic de pensions és inviable, a causa de l’envelliment de la població, pronosticant la seua suposada insostenibilitat. Però darrere d’aquests arguments s’amaga una voluntad especulativa i neoliberal: eliminar el sistema públic de pensions i substituir-lo per plans privats de pensions en mans del capital financer (Bancs, Caixes i asseguradores), els mateixos que ens han portat a la crisi i que pretenen, dia a dia, fer de les nostres vides un negoci per enriquir-se encara més.

Ens menteixen quan diuen que el sistema de pensions farà fallida, perquè no és el nombre de treballadors el que determina la sostenibilitat de les pensions, sinó la seua capacitat de produir riquesa, la qual cada vegada és major. I si el que falta són treballadors cotitzants, sembla que amb un 20% d’atur el que cal no és allargar l’edat de jubilació dels 65 ls 67 anys, sinó polítiques d’ocupació de qualitat, relaxar les lleis d’immigració, reduir la precarietat i fer el sistema més progressiu per tal que els més rics paguen més, ja que així es podria incrementar el nivell de cotització i es milloraria el nivell de pensions existent.

Si amb un sistema públic el 73’5% de les pensions està al llindar de la pobresa i més del 10% d’avis i àvies no reben cap ingrés, què podria arribar a passar amb unsistema privat? Les pensions públiques representen un pilar fonamental del nostre sistema de drets socials i s’ha aconseguit gràcies a la lluita obrera sostinguda durant molts anys d’esforç i en condicions polítiques molt difícils per la millora de les nostres condicions de vida. En temps on s’imposa l’individualisme i el benefici privat, el sistema de pensions públic representa un model de solidaritat i redistribució que, lluny de ser el millor possible, aconsegueix disminuir la desigualtat que imposa el capitalisme. L’aprovació de la reforma està prevista pel 28 de Gener i davant aquest nou atac creiem que són la lluita i la mobilització unitàries les que ens permetran encarar amb força un moment històric, on amb la nostra acció i determinació, haurem de demostrar en quina societat volem viure. La de l’explotació i la soledat més salvatges o aquella on mitjançant el repartiment de la riquesa, el treball i la solidaritat ens permeta desenvolupar en llibertat la nostra vida.

Més fotografies ací.