Davant aquesta situació, l'Assemblea de Joves del Camp de Túria apostem per construir un moviment basat en la Unitat Popular per tal de mobilitzar la societat i produir una alternativa social de base més justa, igualitària i raonable. En aquest sentit, realitzem un seguit de propostes locals per tal d'exemplificar algunes de les posibles actuacions més justes que es poden dur a terme en detriment de l'actual política neoliberal de retallades.
FRONT LES RETALLADES, UNITAT POPULAR
És temps de mobilització, crítica i acció. L’any 2008, el col·lapse financer mundial va provocar l’entrada en unes de les crisis econòmiques que mai es recorden i que, a dia de hui, encara continua en forma de retallades socials. Una crisi econòmica que ve donada pel propi funcionament del sistema econòmic i social que ens regeix, el capitalista, que té com a objectiu primordial l’acumulació individual sense límits ni controls de cap tipus. Per tant un sistema molt inestable i injust que augmenta cada dia que passa les diferències socials entre els que més tenen i els que menys.
Què han fet els respectius governs per tal de solucionar la situació? Estem assistint a una de les majors ofensives neoliberals que, amb l’excusa de la crisi econòmica, està pressionant als diferents governs per tal de que aproven i duguen endavant retallades en tots els pilars bàsics de la societat: educació, sanitat, a nivell laboral (reforma laboral i de les pensions)...
Unes retallades socials que afecten als qui menys tenen, és a dir, la classe treballadora. Per tant, estem apreciant com els banquers i multinacionals, propietaris reals de l’esdevenir de la societat, mitjançant la pressió i, també, connivència amb els diferents governs establerts (estatals o autonòmics) han provocat una crisi econòmica de conseqüències incalculables per tal de poder realitzar reformes estructurals profundes i així aconseguir enriquir-se més.
Quina resposta s’ha d’articular? Una reflexió general que es dóna és que la consciència de la gent està pel terra. Que hi ha molt poca resposta cap a la situació que s’està creant i les mesures que s’estan aprovant. Els principals responsables d’aquesta situació de paralització social són aquelles formacions i estructures polítiques que creuen que el sistema capitalista pot tindre un component social i, mitjançant la seua reforma, es pot arribar a viure en una societat veritablement lliure i justa. En aquest sentit, deuríem de senyalar a formacions com el PSOE, UGT o CCOO com a principals agents responsables de la desmobilització generalitzada.
No obstant això, estem assistint poc a poc a l’articulació d’una resposta que reclama fortament que la solució a aquesta crisi no és l’aprovació de retallades socials ni la reforma del sistema econòmic actual sinó la seua transformació, el canvi d’aquest sistema econòmic per un altre que siga veritablement just, igualitari i humà. Des de l’Assemblea de Joves, creiem que aquesta via és la socialista, on siga la majoria de gent (és a dir, la classe treballadora) qui tinga el poder directe de decisió.
És en aquest sentit, que nosaltres apostem per l’articulació de la Unitat Popular. És a dir, l’acumulació de forces que pose sobre la taula un altre model de democràcia, de societat i relacions econòmiques. Una articulació que s’ha de realitzar des de la base, és a dir, des de les viles i comarques del nostre País per tal d’arrelar les lluites.
Què proposem de manera immediata a nivell local?
Assumpció d’un paper actiu de defensa dels treballadors i de les treballadores: Els sjuntaments han de defensar la permanència de les activitats industrials susceptibles de deslocalització, encara que no siguen rendibles, amb l’estudi i l’oferiment suport públic davant les vies alternatives de continuació de l’activitat que compten amb la participació activa dels treballadors i de les treballadores.
Lluitar contra la temporalitat: Els sjuntaments han d’assumir com a pròpia la lluita per acabar amb la temporalitat dins la contractació que efectua el propi ens local mitjançant la signatura del compromís per l’estabilitat, que s’hauria d’exigir a les empreses que es subcontracten com a primera condició a complir i una clàusula d’estabilitat a establir per aquelles empreses que participen en els diferents concursos impulsats per l’ens municipal.
Promoure cooperatives: Cal que els ajuntaments prioritze les cooperatives i altres formes organitzatives d’economia social a través de la preferència en l’obtenció d’ajuts, cessió de locals, subcontractació de serveis al propi ens local, publicitat gratuïta als mitjans públics i presència en fires.
Desplegar una política d’hisenda municipal basada en la justícia distributiva: Cal una tributació progressiva. Per tal de finançar les mesures per la igualtat social i d’urgència pels casos que sobrevindran en els propers mesos, cal que els ajuntaments dispose de fons per continuar duent a terme la sevua funció social redistributiva.
Accedir als serveis públics: L’ajuntament ha de garantir l’accés als serveis públics a tothom independentment de la seua capacitat econòmica o del seu estatus social, uns serveis públics que han d’ésser universals i de qualitat.
Municipalitzar els serveis: Cal una municipalització plena dels serveis que, en l’actualitat, els ajuntaments ofereixen en règim de concessió. La municipalització implica un control absolut dels ajuntaments sobre els preus que s’apliquen –i, per tant, la possibilitat de l’abaratiment mitjançant la pressió social (la qual cosa significa que tothom en pot fer ús independentment dels seus ingressos)– i unes millors condicions de treball per als professionals que hi treballen. A més a més, els beneficis econòmics que anteriorment es quedava l’empresa concessionària, ara són recaptats en la seva totalitat per l’administració pública. Cal que els plens adopten el compromís de no externalització ni privatització dels serveis públics municipals. Entenem que cal revertir les concessions de serveis públics i dur a terme una municipalització cedint aquests serveis, preferentment com a cooperativa als treballadors/ores que hi desenvolupen la seua activitat laboral. Cal entendre que el criteri d’un servei públic mai ha d’ésser el de l’obtenció de beneficis sinó el de donar un servei a la ciutat.
Incrementar la despesa social: Cal un augment dels recursos municipals destinats a educació i sanitat, per destinar-los a intervenció directa als col·lectius més desafavorits.
Potenciar la formació: S’ha d’instar a la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació de la Generalitat perquè aposte per potenciar la formació professional en la mateixa escola; tot i que la formació ha de conjugar la formació professional amb la universitat i l’entorn productiu del municipi. En aquest sentit, cal un pacte seriós.
Planificar: Cal fer estudis periòdics sobre desigualtats, pobresa i exclusió. Considerem que abans d’actuar cal saber què passa i per què passa. Els ajuntaments hauriem de disposar de la informació necessària sobre com està afectant la crisi a les classes populars del municipi i, en funció d’això, prioritzar unes línies de treball o unes altres. Entenem que és imprescindible crear un observatori de la pobresa municipal per realitzar aquests estudis, tractar aquestes dades i planificar les accions de resposta corresponents.
Garantir un dret real a l’habitatge: Entenem que l’habitatge és un dret i no una mercaderia per comerciar-hi, és per això que demanem que els plens dels ajuntaments aproven un reglament sobre els habitatges buits que ha de permetre exercir una pressió fiscal sobre aquests (ja prevista per l’ordenament jurídic actual). La sortida d’aquests pisos al mercat i els que puga recuperar l’ajuntament ha de permetre a l’ens públic establir una bossa d’habitatges públics amb lloguers justos en funció de la renda dels seus habitants. Demanem, també, que s’aprove de manera immediata i urgent un acord per evitar els desnonaments, a l’estil de l’aprovat en algunes ciutats de l’Estat francès; en aquest cas l’ajuntament ha d’ésser un element actiu en la gestió i els tractes que l’afectat pel desnonament haja de tenir amb l’entitat bancària corresponent.
Blindar l’accés als serveis bàsics de les persones immigrades: Cal que els ajuntaments mostren de manera clara i ferma la seva voluntat inexplícita de no cedir les dades del padró per a expulsions de persones immigrades sense papers i per tal d’evitar que a aquestes persones se’ls negue l’accés als serveis bàsics.
Iniciar les activitats productives d’inserció: S’han d’impulsar, per exemple, els horts comunitaris per part de persones amb risc d’exclusió, monitoritzades i formades per part de tècnics de l’ajuntament.
Redistribuir els ingressos dels ajuntaments: Cal que els ajuntaments, en base als ingressos obtinguts, prioritzen essencialment aquelles despeses de caràcter netament social i doten els serveis públics dels fons necessaris encara que això signifique l’aturada d’obres o inversions d’algun altre tipus.
Acabar amb l’estructura empresarial de l’ens municipal: Cal l’immediat desmantellament de l’estructura empresarial creada pel govern municipal que duplica estructures i provoca despeses importants en les figures, com ara els gerents amb més poder i capacitat de decisió que càrrecs polítics escollits per totes i tots que desnaturalitzen i fan opac el funcionament de l’ajuntament. Qualsevol organisme públic ha de tenir com a objectiu el servei a les persones i no la recerca del benefici.
Frenar l'atorgament de llicències per obrir noves empreses de treball temporal o per renovar-ne els papers i, sempre que siga possible, adquirir aquell espai per obrir una seu de la borsa pública municipal.
