7000
persones s'han aplegat a Olocau en la XXVII Trobada d'Escoles en
Valencià de Camp de Túria
Ahir,
diumenge 6 de maig, Olocau acollí milers de persones en una Trobada
que, enguany, clamava per l'ensenyament públic, en valencià i de
qualitat. Una exigència que no ve debades, sinó que respon a
l'actual context de retallades en l'ensenyament, a la marginació de
l'ensenyament plurilingüe en valencià, a una oferta educativa
insuficient en la nostra llengua i a la imposició de la LOMQE com
l'expressió legal i directa de totes aquestes mancances i
deficiències educatives. Cal no oblidar tampoc que el govern
valencià té previst suprimir cent cinquanta-cinc unitats escolars
en valencià per al proper curs 2014-2015, onze d'elles al Camp de
Túria.
La
jornada reivindicativa i festiva començava amb una cercavila
amenitzada per la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Camp de Túria
i la Banda de Música d'Olocau. Aquesta recorregué els carrers
d'Olocau fins arribar a l'Avinguda de la Font del Frare, lloc on
començaven els cinquanta-huit tallers i paradetes que els instituts,
col·legis, AMPES i altres col·lectius teníem preparats perquè les
més menudes gaudiren de la jornada.
Com
no podia ser d'altra manera, Arran Camp de Túria hem volgut
participar d'una manera activa d'aquesta jornada a la nostra comarca,
realitzant un taller on les xiquetes i xiquets han pogut expressar-se
amb llibertat fent mostra de la seua creativitat a una gran pancarta.
D'altra banda, també hem participat, juntament la resta de
col·lectius que en formen part, de la paradeta de l'Aplec de Camp de
Túria i del seu taller de rellotges solars.
Les
Trobades d'Escoles en Valencià són una mostra clara de la voluntat
i necessitat de donar valor a la nostra llengua. Una voluntat i una
necessitat que es tornen essencials en el context sociolingüístic
en què ens trobem i davant el qual, hem d'apostar per l'ensenyament
en valencià com a clau del nostre futur, del futur de la nostra
llengua i de la nostra cultura. Hem de ser ferms en la nostra
condició de militants lingüístics i no girar l'esquena davant
actituds d'indiferència i menyspreu cap a la nostra llengua.
