Hui es compleixen 50 dies des que les treballadores de TELEFÒNICA-MOVISTAR (nom amb el que la multinacional Telefònica opera a l'Estat espanyol) es van declarar en VAGA INDEFINIDA, 50 dies en lluita pels drets laborals. Des d'Arran Camp de Túria volem explicar-vos la següent història: la de sempre?
L'any 1994 (gràcies PSOE) s'inicia la privatització d'una empresa estatal que funciona. El procés culmina al 96 (gràcies PP), convertint-la en una empresa de col·locació per a ex-polítics i familiars (Zaplana, Urdangarin, Rodrigo Rato i la seua filla, l'home de Soraya Saénz de Santamaría, etc) amb sous astronòmics. Portes giratòries a ple rendiment. Després, divisió dels treballadors de l'empresa a través de diferents contrates i subcontrates amb altres empreses, així hi ha múltiples situacions contractuals, diferents convenis laborals als que emparar-se; en definitiva, treballadors fent la mateixa feina però treballant per a diferents empreses i, per tant, amb diferents drets, sous i protecció.
El de sempre, dividim els treballadors per a explotar-los més fàcilment i així augmentem els beneficis. D’aquesta manera, creant interessos i situacions laborals diferenciades entre els treballadors, aquests tindran menys unitat i menys força per a organitzar-se i lluitar pels seus drets laborals.
El següent pas, l'empresa principal (Telefònica-Movistar) disminueix al màxim la seua plantilla directa (la que té una millor situació laboral) externalitzant la seua producció a través d'altres empreses (Cotronic, Abentel, Elecnor, Comfica, Itete, Cobra...) amb treballadors amb una situació laboral molt pitjor i que, al mateix temps, aquestes empreses subcontracten a altres empreses per a realitzar la feina per la que Telefònica els ha fet la contrata, això sí, traient benefici empresarial a costa de negociar a la baixa els sous dels treballadors subcontratats. Aleshores, a través de la política de les diferents cadenes de subcontractació, cada remesa de treballadors pateix una situació més precària que l'anterior, sense fi, fins a l'esclavitud.
Amb aquesta informació pot ser és més fàcil entendre el perquè Telefònica va superar els 4.500 i 3.000 milions d'euros de benefici al 2013 i 2014, respectivament.
El que passa és que un dia, a punt d'aprovar el "nou contracte en bucle" que Telefònica té amb les seues empreses externalitzades... tots aquests treballadors de contrata, de subcontrata i 'falsos autònoms' diuen que ja hi ha prou. I decideixen iniciar una vaga indefinida que ja dura 50 dies.
Quina és la reacció dels principals mitjans de comunicació?
Zero. Nul·la. Ah no, que resulta que Telefònica gasta 700 milions d'euros anuals en publicitat. Ah, que resulta que sí, que resulta que han publicat un parell de notícies on criminalitzen als treballadors en vaga titllant-los de violents, de salvatges, de conspiradors i de sabotejadors.
Cada dia queda més clar que la lluita és l’únic camí. L'organització als nostres llocs de treball, als nostres barris i pobles, batallar en comú per recuperar cada pam de sobirania i cada dret arrabassat. Organitzar-nos contra la despossessió perquè ens meresquem un futur i una vida digna. I, sobretot, la solidaritat, la solidaritat de classe i feminista.
Podeu llegir el comunicat de suport en aquest enllaç.
