Des d’Obrim Espais Llíria, aprofitant el 8 de Març, dia internacional de les dones treballadores, hem volgut tractar un des aspectos que, com a dones, més ens afecten en el nostre dia a dia: l'assignació que se'ns fa, directament i de manera quasi inqüestionable, de les tasques domèstiques i de cura.´
Les dones hem estat, i ho som encara hui en dia en la gran majoria dels casos, les encarregades de fer la compra, d'agranar i netejar la casa, de fer els dinars, d'escurar, de rentar i estendre la roba, de cuidar les persones malaltes i de tot un seguit de tasques que, sovint, ens veiem obligades a compaginar amb una llarga jornada laboral fora de casa.
Es tracta de feines invisibles, però també invisibilitzades, que són necessàries tant per al sustent del nostre entorn més immediat, la família i la societat, però també per mantindre el capitalisme i les oligarquies econòmiques. I és que com diu Silvia Federici “El treball domèstic és molt més que netejar la casa. És servir a aquells que guanyen el salari, física, emocional i sexualment, tindre'ls llestos per al treball dia rere dia. És la cria i cura dels nostres fills -els futurs treballadors- cuidant-los des del dia del seu naixement i durant els seus anys escolars, assegurant-nos que ells també actuen de la manera que s'espera sota el capitalisme. Açò significa que darrere de cada fàbrica, de cada escola, oficina o mina es troba ocult el treball de milions de dones que han consumit la seua vida, el seu treball, produint la força de treball que es gasta en eixes fàbriques, escoles, oficines o mines.”
Aquesta situació, com déiem, no ha millorat amb la incorporació de les dones al treball productiu, sinó que ens ha suposat moltes vegades una doble càrrega de feina, dins i fora de casa. A més a més, en temps de crisi com l'actual, les polítiques socials i econòmiques s'encaminen a recloure les dones altra vegada a la llar. Les dones assumim les tasques que no assegura l'Estat però que són necessàries per a la vida. Per exemple, quan es deixa d'aplicar la llei de la dependència una persona haurà de tindre cura de les persones dependents de manera gratuïta, quan una família és desnonada una altra haurà de fer-se'n càrrec, quan lleven llits i tanquen plantes als hospitals públics alguna persona haurà de tindre cura de les persones malaltes, quan es retalla en escoles bressols alguna persona haurà de quedar-se a casa per tindre cura dels xiquets i xiquetes, quan es retalla en geriàtrics alguna persona s'haurà de fer càrrec de les majors...
I per què som les dones les qui assumim aquestes tasques? Doncs d'una banda per qüestions de gènere entorn al paper de cuidadores que s'ens atorga socialment i, d'altra banda, per qüestions de classe en tant que els nostres llocs de treball sempre solen ser els més precaris, els pitjor remunerats i, per tant, els més fàcils de deixar quan les necessitats familiars ho requereixen.
És per tot això que des d'Obrim Espais hem volgut visualitzar totes aquestes desigualtats així com, també, tots aquests treballs, reproductius, domèstics, sexuals, formals o submergits. Per fer-ho, hem realitzat diverses accions: d’una banda, hem llençat una xicoteta campanya digital a les xarxes socials amb cartells que visualitzaven la feina que comporta les diverses tasques domèstiques. D’altra banda, amb la col·laboració de DescubreLlíria, hem eixit al carrer per demanar a les dones la seua opinió al voltant del treball domèstic i per preguntar-lis què pensaven que passaria si un dia decidiren fer vaga. Finalment, hem repartit pamflets informatius a les portes de diversos supermercats.
Des d'Obrim Espais, pel 8 de març però també cada dia, volem fer veure que les dones movem el món!
.jpg)
