Actes pel 8 de Març al Camp de Túria

El passat dilluns 29 de febrer Endavant i Arran Camp de Túria vàrem realitzar un mural de 3x5 metres en l'autovia CV-35 per tal de commemorar el 8 de Març, dia internacional de la dona treballadora. Amb aquesta acció donem el tret d'eixida a una convocatòria en la qual volem fer incís en l'autoorganització i l'autodefensa feminista com a eines de resposta als atacs que patim diràriament les dones per part del sistema capitalista i patriarcal. D'altra banda, fem una crida a participar de l'acte organitzat per al proper divendres 4 de març a l'Ateneu de Bétera així com, també, a la manifestació que tindrà lloc a València el proper dimarts 8 de març.

JUNTES SOM MÉS FORTES

Organització i autodefensa feminista

2a Calçotada Popular de Camp de Túria

Apleguers i aplegueres, ja tenim ací la 2a Calçotada Popular de Camp de Túria que, enguany, tindrà lloc el proper 20 de febrer a l'Ateneu de Bétera. Comptarem, a més a més, amb jocs per a xiquets i xiquetes així com, també, amb les actuacions d'Herba Negra i del PD la Fucktoria. No vos ho podeu perdre!

Per a la reserva i compra de tiquets (places limitades) cal omplir el formulari que trobareu en aquest enllaç. Termini obert fins el 31 de gener. El preu per a adults és de 12€ i de 5€ per a xiquets i xiquetes (de 3 fins a 12 anys). Hi ha tant opció de carn com vegana. 

#25N | Ens volem vives i amb vides dignes!

34 dones assassinades als Països Catalans només durant aquest 2015. 34 assassinats pel fet de ser dones dins una societat misògina. 34 vides menys com a conseqüència d’un terrorisme masclista que en la seua darrera i més fatal forma de visibilització de la violència es manifesta amb la mort. 34 companyes com nosaltres, de classe baixa i també de nació oprimida, a les que cap de les solucions institucionals que en forma de campanyes victimitzadores o denúncies oficials que no són escoltades, els ha servit per a fer front a una problemàtica que té una arrel molt clara: es diu patriarcat.

Un patriarcat que, combinat amb la lògica capitalista a la qual obeeix, ens oprimeix com a dones des del mateix moment en què hem vingut al món assignant-nos un gènere concret. Un gènere que ha d’estar relegat a la submissió i l’explotació per part de la figura de l’home blanc i heterosexual. Un gènere que pesa sobre nosaltres les dones quan se’ns furta la possibilitat de moure’ns amb normalitat a l’esfera pública i se’ns relega a la privada assumint totes les tasques de cura que es troben a la base de la reproducció de la mà d’obra que fa funcionar aquest sistema.

Des d’Arran, l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista, ens signifiquem totalment amb el lema triat des del conjunt del moviment per a aquest 25 de novembre, dia internacional contra la violència masclista. Perquè ens volem vives i amb vides dignes i per això cridem a l’autodefensa i l’autoorganització de cada dona jove de classe treballadora al nostre país. Aquesta diada insistirem en la denúncia de la gravetat d’una onada de feminicidis amb malauradament pocs precedents històrics. I ho farem com sempre assenyalant que aquesta manifestació de violència directa cap a nosaltres és només el cim d’una piràmide de misogínia estructural i formes de violència diverses que patim en el nostre dia a dia.

Un dia a dia on l’expressió de violència no només arriba sota la forma de l’agressió directa, sinó també amb la privació del dret a decidir sobre els nostres cossos. Les estructures estatals, l’església, i els partits polítics de moral ultracatòlica ens infantilitzen privant-nos del dret a un avortament lliure i gratuït, especialment a les joves d’entre 16 i 18 anys. I cal dir-ho ben alt i clar, aquesta agressió també és violència i també serà combatuda directament als carrers, amb la desobediència i la lluita feminista.

Les dones també veiem com històricament se’ns ha utilitzat a l’esfera productiva en funció de les necessitats i les lògiques d’acumulació de capital. Som esclaves de la divisió sexual del treball, dels salaris més baixos, de l’assetjament als llocs de feina, de la invisibilització i la infantilització. I ara, som les primeres que patim les retallades en uns serveis públics (transport, educació, sanitat) dels quals o bé som les principals treballadores, o les que més en fan ús, però que en qualsevol cas representen tasques que no desapareixeran, sinó que acabarem assumint com a nostres a la llar i de forma gratuïta.

Ens cal per últim denunciar el cinisme amb el qual alguns s’atreveixen a lluir el llacet morat quan ha estat assassinada una dona, però que després són els mateixos que toleren i recolzen que els seus carrers i mitjans de comunicació s’inunden de publicitat masclista. Els mateixos que no actuen quan als seus municipis hi ha espais d’oci nocturn on les dones joves podem entrar gratis per ser passar a ser una mercaderia més en mans dels homes. El mateix cinisme també que considera graciós o poc rellevant l’assetjament constant que patim dia i nit als carrers, al transport públic o als espais d’oci quan no podem caminar o moure’ns amb tranquil·litat sense que qualsevol home s’atrevisca a opinar sobre els nostres cossos.

Però ja n’hi ha prou, hem decidit plantar cara i obrir el camí cap a la nostra plena llibertat. Per això, estem apostant per teixir assemblees de dones a cada barri, poble i comarca, com també pels grups d’autodefensa, per la formació, pel debat i per la mobilització cada cop que una companya està assassinada. Perquè no estem disposades al fet que se’ns silencie ni que passe de sapercebuda una problemàtica estructural. Perquè sabem que cal situar com a prioritari dins l’agenda política de l’esquerra revolucionària la qüestió dels feminicidis. I perquè som conscients de que aquesta resposta només podrà articular-la de forma autònoma el moviment feminista als Països Catalans. Un moviment al que contribuirem les joves d’Arran actuant sota la lògica d’un feminisme radical, de classe, combatiu i conscient de què tota agressió que patim ha de tindre una resposta immediata als carrers.

El 25 de novembre i la resta de l’any: ens volem vives, i amb vides dignes!

Visca la lluita feminista!

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 18 de novembre del 2015

No és cap crisi humanitària. Es diu imperialisme!

Nou mural a Llíria

Des d’Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista, fem una crida al jovent de classe treballadora arreu dels Països Catalans a potenciar la solidaritat internacionalista amb qualsevol persona migrada amb independència de la falsa dicotomia que se’ns vol presentar des dels discursos hegemònics i que diferencia entre “refugiats” i “immigrants”. Com a socialistes i feministes, és per nosaltres un deure no caure en la trampa dels estats capitalistes de la Unió Europea, que de sobte ens volen fer creure que han despertat davant una teòrica crisi de les refugiades, quan feia escassos mesos es tapaven els ulls amb els milers de persones que s’ofegaven a la mediterrània en l’intent de trobar una vida més digna.

Amb independència de si la raó de ser del fet migratori és una persecució estrictament política, o si ho és del tipus social o econòmic, totes elles tenen una causa comuna: l’imperialisme. Els Estats Units d’Amèrica mitjançant la ingerència directa i el finançament de grups feixistes com ara l’Estat Islàmic, pretenen desestabilitzar regions senceres. L’Iraq, Síria, Líbia o el Kurdistan, són només alguns exemples dels llocs de procedència de les refugiades que es veuen forçades a immigrar a causa de l’intent dels EUA de no perdre la seua hegemonia a escala global i col·locar governs titella que responguen a la seua voluntat. Tota una sèrie d’agressions imperialistes que, per garantir el sacsejament dels territoris envaïts, tenen el suport directe dels estats membres de l’OTAN (l’espanyol i el francés entre ells) i amb la complicitat de la Unió Europea.

L’actual flux migratori no respon per tant a una crisi dels refugiats, de la mateixa forma que la situació a la franja de Gaza no és una crisi humanitària, sinó el resultat de les polítiques sionistes que, com en el cas dels centenars d’assassinats pel cop d’estat a Ucraïna, són la conseqüència directa dels règims feixistes promoguts per les potències occidentals.

És per això que des d’Arran ens situem amb tanta contundència contra l’imperialisme. No per abstraccions teòriques que no tenen en compte la situació d’emergència, fam i misèria que pateixen milers de persones al món. Sinó precisament perquè entenem que per combatre qualsevol actitud racista i xenòfoba amb les nouvingudes als Països Catalans cal que identifiquem l’enemic comú que compartim les classes populars. Perquè considerem que més prompte que tard aquestes persones hauran canviat la seua condició de refugiades per la d’explotades a l’Europa del capital. I perquè el que ens caldrà llavors serà compartir lluites i posar-nos totes juntes al mateix costat de la trinxera, el de la classe treballadora, el de les desposseïdes del món.
No a la dictadura de les multinacionals! Sí a l’Europa dels pobles!
Enfortim la solidaritat internacionalista! Destruïm l’imperialisme!

Fem nostre el crit que diu cap persona és il·legal, però també el que resa yankees go home i el que volfora a les forces d’ocupació. Encoratgem a qualsevol jove de classe treballadora, vinga d’on vinga, a fer seua la lluita pel socialisme, pel feminisme i per la plena independència dels Països Catalans.

Comunicat contra les violències masclistes

Ahir, diumenge 8 de novembre, dues dones -M. i E. (mare i filla)– van ser assassinades per l'exparella d'una d'elles a trets de pistola a Llíria. Els fets van ocórrer de vesprada, al carrer i davant la presència del fill d'E., de 4 anys.

Aquest doble assassinat a la nostra comarca es produeix hores després que es trobara el cos d'una jove de 28 anys a Còrdova (Andalusia), assassinada per la seua parella. I un dia després de la Marxa Feminista, d'àmbit estatal, que va recórrer els carrers de Madrid contra la violència masclista (7N). Mentre redactem aquest comunicat rebem la notícia d'una altra dona assassinada, en aquest cas, pel seu fill a Vigo.

Davant d'aquest fets, des d'ARRAN Camp de Túria, l'Aplec de Camp de Túria, el Casal Jaume I i Obrim Espais volem expressar el nostre absolut rebuig i condemna, així com un seguit de consideracions:

1) Aquestes tres dones es sumen a la llista de feminicidis i infanticidis comesos durant el 2015: 4 a la comarca de Camp de Túria, 37 en el marc dels Països Catalans; 79 a l'Estat espanyol.

2) Parlem de feminicidi perquè no són fets aïllats: són dones mortes pel fet de ser dones. Aquests assassinats són la conseqüència més crua i visible del patriarcat: un sistema d'opressió i dominació sobre les dones. Un sistema que es manifesta amb diferents formes, models i graus de violència -visible- cap a les dones.

3) Així doncs, cal identificar, assenyalar i combatre totes les formes de violència masclista: divisió sexual del treball, bretxa salarial i no reconeixement de tasques de reproducció i cura; cànons de bellesa i pressió estètica que fulminen la nostra autoestima i autonomia personal; agressions sexuals; agressions verbals a casa i al carrer; violència institucional i lleis restrictives sobre el dret a decidir sobre el nostre cos (avortament) i models de relacions sexoafectives on tenen cabuda la dependència, la gelosia i el control com a indicadors d'intensitat amorosa.

4) Cal també recordar que de les dues dones mortes a Llíria, només una constarà com a “víctima de violència de gènere”. Per què? Perquè, basant-se en la Llei de violència de gènere, només són “víctimes” aquelles que tenen un vincle directe amb l'agressor (parella o exparella). D'aquesta manera, la dimensió i l'impacte real d'aquesta violència no queda retratada en les xifres oficials.

5) A més, denunciem el fet que el sistema legal i judicial deixa, en molts casos, desemparades les dones que fan el pas de denunciar. I, mentre les institucions centren la seua acció política únicament en la denúncia, les xifres són altres: poc més de la meitat (57,2%) de les peticions d'ordres de protecció són acceptades fet que no ajuda a sentir-se protegida i segura a l'hora de denunciar les agressions. Un altre exemple de desprotecció són les sentències que continuen atorgant custòdies compartides o concedint visites als maltractadors condemnats per violències de gènere.

6) Per tot açò, prou impunitat al terrorisme patriarcal. Cal que prenguem consciència d'aquesta realitat, així com que treballem activament per combatre totes les formes de violència –tant les que patim com les que reproduïm- des de tots i cadascun dels espais on desenvolupem les nostres vides: a casa, a la feina, a l'escola, als instituts o universitats, als carrers, als bars i a les places. A tot arreu.

Contra tota violència patriarcal, per unes relacions lliures!

Cap agressió sense resposta.

Ni una més.

Ens volem vives.

Concentració contra els assassinats a Llíria

Concentració contra els assassinats a Llíria

Llíria, 9 de novembre

ARRAN - Camp de Túria

Aplec de Camp de Túria

Casal Jaume I - Camp de Túria

Obrim Espais Llíria

Tot un any de lluita juvenil. Tot un any construint l'alternativa!

Des d'Arran Camp de Túria hem volgut fer un xicotet recopilatori del que ha estat la nostra tasca durant aquest últim curs 2014/2015.

Un any d'activitat ben diversa entre xerrades, taules redones, mobilitzacions, murals agitatius i diferents campanyes amb les quals hem tractat temàtiques com l'ecologisme, el feminisme, l'eix sociolaboral, l'anticapitalisme o l'oci alternatiu.

Tot un any d'organització i lluita juvenil durant el qual, d'altra banda, tampoc no hem volgut deixar de costat els espais unitaris i de trobada com són els casals i ateneus d'arreu de la nostra comarca i, també, d'altres com són Obrim Espais Llíria o la iniciativa de l'Aplec de Camp de Túria.

Amb aquest són ja set els anys de lluita juvenil, independentista, socialista i feminista a la nostra comarca. I continuem. Durant aquest pròxim curs ens continuem veient als casals, als ateneus i, com no, també al carrer!

Endavant la lluita del jovent!

Comunicat davant d'un nou assassinat per violència de gènere a València

Ahir, dijous 18 de setembre, una dona de 42 anys, veïna de Riba-Roja de Túria, fou assassinada a cops i gavinetades a mans de la seua parella en el barri de Nou Moles de la ciutat de València. Des d'Arran Camp de Túria volem manifestar la nostra més rotunda condemna davant aquest nou assassinat per violència de gènere.

Aquest nou assassinat és el segon d'una veïna de la nostra comarca en el que va de 2015, i es suma a la llarga llista de feminicidis que enguany ja arriba a la dramàtica xifra de 29 dones assassinades als Països Catalans. Així doncs, constatem que no es tracta d’un fet aïllat i veiem com la violència de gènere és una de les cares més aberrants d’un sistema d’opressió i dominació, el patriarcat, que de manera més o menys evident sempre es manifesta en forma de violència com ho són, també, la divisió sexual del treball, els cànons de bellesa o les constants restriccions a l’exercici del dret a decidir sobre els nostres propis cossos.

Dins d’aquests models d’opressió i dominació del patriarcat, també cal fer esment al model de relacions sexo-afectives i relacional basat en la coerció. Un model on la gelosia, la dependència, el control, l’autolimitació, la passivitat i, en darrer terme, les agressions físiques i psíquiques formen part d’una realitat quasi sempre silenciada. En aquest sentit, cal no oblidar que la majoria d’agressions masclistes resten silenciades, precisament pel control que aquest sistema de valors ens imposa; així com també que el 70% de les denúncies per violència de gènere queden sense cap ordre de protecció als Països Catalans. I més lamentable, són les centenars de dones que dia a dia pateixen aquestes violències sense oportunitat de denunciar-ho enlloc.

El patriarcat sotmet de manera violenta a la meitat de la població, les dones, a través de les seues múltiples cares. Cal acabar d’una per totes amb aquest sistema d’opressió per acabar també amb la xacra que suposen desenes de dones assassinades anualment pels seus agressors. Als Països Catalans i arreu. Cal que treballem per construir uns models relacionals allunyats de la dominació, uns models de relació que siguin apoderadors i respectuosos, i cal que hi treballem en cada un dels espais en que vivim: a casa, a la feina, a la universitat i l’escola, als carrers i a tot arreu. I cal al mateix temps que treballem per combatre totes les formes en què el patriarcat ens oprimeix i es retro-alimenta. Així mateix, l’única manera possible de donar resposta a aquesta violència ha de ser a través de l’apoderament i l’autodefensa de les dones. Perquè només sent dones vertaderament autònomes podrem ser lliures.

Contra les violències del patriarcat. Per unes relacions lliures.

Cap agressió sense resposta. Contra les agressions masclistes: autodefensa feminista!

Ens volem vives!