Llums, publicitat, somriures…acció. La maquinària es torna a posar en marxa, un any més, per fer del Nadal el màxim exponent de la societat capitalista.
Una pantomima que intenta desdibuixar el context actual en que vivim: precarietat laboral, acomiadaments, atur, reformes laborals, hipoteques impossibles de pagar, desnonaments, despossessió dels nostres drets, privatització de la sanitat pública, atacs a l'educació pública, corrupció, pujada d'impostos... en definitiva, misèria.
Misèria que patim nosaltres. Les mateixes que després utilitzen com a titelles (previ bombardeig publicitari) per a consumir. Consumir per oblidar o amagar la misèria en la que estem abocades. Consumisme, materialisme, superficialitat... Menjar en grans quantitats, roba nova, colònies, viatges i oci de tot tipus. Comprar de tot i per a tothom, sense necessitat i, així, de pas, reforcem l’engranatge productiu que ens fa esclaus d’aquest model econòmic i social, el capitalisme.
No oblidem que un dels protagonistes del Nadal és, precisament, el treball precari entre el jovent. Contractes temporals que ocupen milers de joves i que ens releguen a feines per sobreviure mentre contribuïm a mantenir l'engranatge d'un sistema que ens ofega. Com a joves, restem de nou al servei de grans empreses i franquícies per qui treballem a canvi de sous miserables. Exigim, doncs, contractes amb tots els drets laborals que ens pertoquen i amb sous dignes.
D'altra banda, l'altre protagonista d'aquestes dates són els joguets. Aquestos són elegits en funció del sexe del destinatari. Si és xiqueta una cuina o una nina. Si és xiquet un helicòpter o un baló de futbol. I és així, com els pares i mares tenim la responsabilitat de trencar amb això, de no perpetuar els rols sexistes imposats als nostres fills i filles. Amb el color rosa trobem les tasques de cura: la reproducció i criança dels bebès, a càrrec de xiquetes que porten cotxets i juguen a la cuina mentre es maquillen. I d’altra banda, i en color blau, xiquets que són futbolistes, bombers i mecànics.
L'elecció de les joguines no és un acte innocent, sinó que socialitza als més menuts amb aquests esquemes tan ben definits que ajuden, al seu torn, a perpetuar tota la maquinària capitalista i patriarcal. Per això defensem el foment dels joguets, en qualsevol època de l’any, que potencien el joc creatiu i abstracte, que abolisquen els rols imposats pel patriarcat i que permeten el joc
cooperatiu i compartit.
És per això que...
Només Lluitant Tenim Futur
Llíria, 23 de desembre de 2014
Arran Camp de Túria
